LA PERMANÈNCIA EN EL TEMPS DE LES DOBLES ESCALES SALARIALS CONSTRUÏDES PELS CONVENIS COL·LECTIUS AMB EL COMPLEMENT D’ANTIGUITAT
Aquest comentari neix de la lectura de la sentència del Tribunal Constitucional nº 112/2017, de 16 d’octubre de 2017.
El supòsit que analitza aquesta sentència és la creació, per un conveni col·lectiu, d’una doble escala salarial que estableix dos diferents còmputs del temps de permanència a l’empresa pel cobrament del complement d’antiguitat (primer i fins a una determinada data es computen triennis i a partir d’aquesta mateixa data es computen quinquennis, però amb el mateix valor econòmic que anteriorment tenien els triennis). En definitiva, només en funció de la data d’entrada dels treballadors i treballadores a l’empresa, els que van entrar a treballar abans d’una determinada data continuen cobrant a raó de triennis fins aquesta data i a raó de quinquennis a partir d’aquesta data, i, també a raó de quinquennis els treballadors que han entrat a l’empresa posteriorment.
I sobretot, s’analitza el manteniment en el temps (20 anys) d’aquesta doble escala salarial en els convenis col·lectius que s’han anat succeint en el temps.
La conseqüència de l’establiment de la doble escala salarial és clara: els treballadors antics continuen cobrant els triennis antics en una determinada quantia, com a condició més beneficiosa, i cobren els quinquennis nous que es vagin meritant, i els treballadors nous només cobren quinquennis al preu que regula el conveni col·lectiu.
En un primer moment, els convenis col·lectius vigents durant el període de 1995 a 2009, aquesta doble escala retributiva en funció de la data d’entrada a l’empresa no es va considerar contrària al principi d’igualtat de l’article 14 de la Constitució per les següents raons: la primera, la justificació inicial de la doble escala en els canvis estructurals que s’havien hagut d’adoptar com a conseqüència de la situació del mercat i de la legislació que havia entrat en vigor (1995), la segona perquè als treballadors que ja treballaven a l’empresa se’ls hi mantenia la quantia ja percebuda i el còmput dels triennis, en el complement d’antiguitat, com una condició més beneficiosa, i la tercera, perquè la diferència retributiva tenia caràcter transitori.
La sentència del Tribunal Constitucional de 16 d’octubre de 2017 fa un repàs a la seva jurisprudència anterior sobre les dobles escales salarials i, concretament, la jurisprudència relativa a les dobles escales retributives construïdes a partir del diferent còmput de l’antiguitat en funció de la data d’entrada a l’empresa, però el que ens interessa posar de relleu són les tres qüestions següents:
a).- El manteniment en el temps de la justificació inicial de la doble escala salarial.
b).- Si el transcurs del temps permet o obliga a analitzar, de nou, la constitucionalitat de l’actual previsió convencional.
c).- A qui correspon acreditar, a l’empresa o als representants dels treballadors, que durant tot el temps transcorregut s’han mantingut les circumstàncies “objectives” que a l’inici van justificar la regulació convencional de la diferència retributiva.
Pel que fa a la primera qüestió, en paraules del Tribunal Constitucional, la situació del mercat al que l’empresa es va haver d’adaptar 20 anys abans, no es pot seguir acceptant com a criteri de raonabilitat i objectivitat que justifiqui el manteniment —encara— de la doble escala salarial.
La segona qüestió —si el transcurs del temps permet o obliga a analitzar, de nou, la constitucionalitat de l’actual previsió convencional— ens porta a un tema de dinàmica i contingut de la negociació col·lectiva, i, més en concret, a la inèrcia de la negociació col·lectiva en matèria de continguts negocials; en massa casos, una part del contingut del nou conveni col·lectiu és un “corta y pega” del conveni col·lectiu precedent, i així s’ha de retrocedir molts anys per trobar el conveni col·lectiu originari.
En aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional és exemplar, el que al seu dia —ja fa molts anys— podia ser una diferència retributiva —una doble escala salarial generada per un conveni col·lectiu constitucionalment acceptable—, ara pot haver esdevingut una doble escala inconstitucional; i això malgrat s’hagin produït, inclús, reiterats pronunciaments de la Sala Social del Tribunal Suprem declarant la constitucionalitat del mateix conveni col·lectiu.
La tercera qüestió —a qui correspon acreditar, a l’empresa o als representants dels treballadors, que durant tot el temps transcorregut s’han mantingut les circumstàncies “objectives” que a l’inici van justificar la regulació convencional de la diferència retributiva— es resol pel Tribunal Constitucional de forma clara i contundent; la necessària garantia de l’efectivitat del dret fonamental a la igualtat en matèria retributiva obliga a que sigui l’empresa la que acrediti el manteniment de les circumstàncies objectives que a l’inici podien justificar la diferència retributiva, i no, com sostenia la sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem, als representants dels treballadors; és per això que el Tribunal Constitucional atorga l’emparament i anul·la la sentència de la Sala social del Tribunal Suprem.
En conclusió, l’entrada en vigor del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, que va aprovar la Llei de l’Estatut dels Treballadors, en la mesura que va comportar una clara reforma de la regulació legal del concepte de promoció econòmica per antiguitat a l’empresa vigent fins aquell moment, va originar la reformulació i la renegociació d’aquest complement retributiu pels convenis col·lectius, i, potser, encara siguin vigents —com ha passat amb el conveni col·lectiu que ha originat aquest pronunciament del Tribunal Constitucional— altres convenis col·lectius —negociats ja fa anys, o potser no tants— que puguin qüestionar-se des de la mateixa perspectiva, ¿encara és constitucional la doble escala salarial que estableix dos diferents còmputs del temps de permanència a l’empresa pel cobrament del complement d’antiguitat, en funció exclusivament de la data d’entrada a l’empresa?
Barcelona, 12 de desembre de 2017