La sentència del Jutjat Social 26 de Barcelona de 9 de gener de 2023, reconeix el dret d’una treballadora a compatibilitzar dues prestacions d’incapacitat permanent total en entendre que la prohibició de comptabilitat continguda en l’art. 163.1 de la Llei General de la Seguretat Social (que estableix que estableix que dues prestacions d’incapacitat permanent no seran compatibles entre si sempre que derivin del mateix règim de la seguretat social) és discriminatòria per raó de sexe i contravé, per tant, la Directiva 79/7/CEE i 2006/54/CE.
La treballadora, a la qual ja se li havia reconegut una incapacitat permanent total amb anterioritat, sol·licita ara, per unes noves lesions, d’acord amb unes noves bases de cotització, i per a una nova professió, una incapacitat permanent total, que li és reconeguda, però que l’INSS instà a optar per aquesta o l’anterior.
S’impugna la decisió de l’INSS al·legant que la interpretació que realitza l’INSS resulta discriminatòria per raó de sexe en tant que només se li impedeix compatibilitzar ambdues prestacions perquè aquestes deriven del Règim General de la Seguretat Social, l’únic règim amb presència equitativa entre homes i dones.
En l’acte de judici, i després de platejar les infraccions normatives exposades (normativa comunitària i art. 14 de la Constitució espanyola) el magistrat va decidir planteja qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va ser resolta mitjançant sentència de 30 de juny de 2022 (Assumpte C-625/20) i que contenia el següent pronunciament:
“L’article 4, apartat 1, de la Directiva 79/7/CEE del Consell, de 19 de desembre de 1978, relativa a l’aplicació progressiva del principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, ha d’interpretar-se en el sentit que s’oposa a una normativa nacional que impedeix als treballadors afiliats a la seguretat social percebre simultàniament dues pensions d’incapacitat permanent total quan corresponen al mateix règim de seguretat social, mentre que permet tal acumulació quan aquestes pensions corresponen a diferents règims de seguretat social, sempre que aquesta normativa situï a les treballadores en desavantatge particular respecte als treballadors, especialment en la mesura en què permeti gaudir d’aquesta acumulació a una proporció significativament major de treballadors, determinada sobre la base de tots els treballadors subjectes a la referida normativa, respecte de la proporció corresponent de treballadores, i que aquesta mateixa normativa no estigui justificada per factors objectius i aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe.”
Un cop emesa aquesta sentència, i després de practicar prova addicional sobre l’impacte de l’art. 163.1 LGSS en els treballadors i treballadores dels diferents règims, el Jutjat Social 26 de Barcelona considera acreditat que l’efecte de la prohibició de compatibilitat entre dues prestacions d’incapacitat permanent perjudica en major mesura a les dones respecte dels homes, un cop analitzades les dades estadístiques aportades com a prova per les parts.
Per això, en entendre que aquest tracte pejoratiu no està justificada per raons objectives (descartant justificacions d’índole pressupostària), i acollint el pronunciament del TJUE, declara el dret de l’actora a compatibilitzar, i percebre, les dues prestacions d’incapacitat permanents totals reconegudes.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.