La declaració judicial de fixesa dels contractes temporals amb l’Administració

Dues recents sentències dels Jutjats Socials de Barcelona (De 4 i 23 de juny) declaren la FIXESA de dos contractes temporals amb l’Administració, estimant les demandes plantejades pel Col·lectiu Aide.

Les sentències dels Jutjats Socials 32 i 25 de Barcelona, de dates 4 de juny de 2021 i 23 de juny de 2021, respectivament, declaren en tots dos supòsits la fixesa (o relació indefinida ordinària) de dues treballadores amb la categoria professional d’especialistes informàtiques que prestaven serveis per al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En el primer dels casos, l’actora va iniciar la seva relació amb la Generalitat de Catalunya el 25/04/1997 i en el segon supòsit, la relació es va iniciar el 12/05/2003, en tots dos casos en virtut de nomenaments com a interines i després mitjançant la formalització de contractes de treball temporal.

La magistrada del Social 32 de Barcelona i el magistrat del Social 25 del mateix partit judicial valoren en sengles supòsits que la relació que uneix a les parts no és de naturalesa temporal i que certament la demandada ha fet un ús notòriament abusiu de la possibilitat de recórrer a la contractació indefinida. Respecte a aquesta consideració, al·ludeixen tots dos jutjadors a la sentència del TJUE, de 3 de juny de 2021, que estableix que:

a) La Doctrina de la Sala IV del Tribunal Suprem mitjançant la qual es permetia que una relació temporal d’interinitat pogués durar més enllà dels 3 anys de l’art. 70 del EBEP és contrària a la clàusula 5, apartat 1, de l’Acord marc sobre el Treball de durada determinada celebrat el 18/03/1990 que figura en l’annex de la Directiva 1999/70

b) Que l’existència de restriccions pressupostàries no és un argument vàlid per a fer ineficaç els drets continguts en la normativa de la Unió Europea.

La magistrada del Jutjat Social 32 considera que, encara que la doctrina majoritària de la Jurisdicció Social és la de reconèixer la condició d’indefinit no fix (figura de creació jurisprudencial), el reconeixement de tal condició perpetua una temporalitat, ja que la cobertura definitiva de la plaça pel sistema d’oferta pública determina l’extinció d’aquesta relació indefinida. Valora que el silenci normatiu existent sobre aquest tema implica la inexistència de mecanismes legals que evitin l’ús fraudulent de la contractació temporal per part de l’Administració. Per això, en la línia de l’estipulat en la sentència del TSJ Madrid, considera que s’ha d’aplicar de manera directa la protecció de la Directiva 1999/70 i assenyala sobre aquest tema que aquesta no contravé l’article 103 de la Constitució a causa de la primacia el Dret de la Unió enfront del Dret intern i per la pròpia doctrina del Tribunal Constitucional que assenyala que estableix que el sistema d’igualtat, mèrit i capacitat es reserva per a places de funcionaris i no per a places que es cobreixen mitjançant contractacions laborals.

En els presents suposats, les vinculacions aconsegueixen 27 i 19 anys, respectivament, i s’han efectuat a través de bosses d’interins que s’oferten de manera pública i general. Per tal motiu i amb el citat objectiu de reparar tan flagrant incompliment per part de l’Administració, tots dos magistrats consideren que el vincle que uneix a les parts és FIX i no indefinit no fix.

Respecte de l’antiguitat, la magistrada del Jutjat Social 32 de Barcelona estima l’antiguitat inicial postulada per l’actora, el 25/04/1997 argumentant que no és raó per a no reconèixer aquesta antiguitat el fet que aquest primer tram de relació de serveis es fes a l’empara de nomenaments administratius. No obstant això, el magistrat del Jutjat Social 25 de Barcelona reconeix l’antiguitat des del primer contracte temporal per obra o servei determinat, el 1/07/2005, i no des del primer nomenament, per considerar que això seria competència d’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

Totes dues sentències són dos exemples de les diverses que últimament estan sent dictades pels diferents Tribunals a favor de la tesi de declaració de fixesa de les relacions temporals fraudulentes entre les Administracions i els seus treballadors/as.

Sobre aquest tema, no podem deixar de fer referència a la recentíssima sentència núm. 649/2021 del Ple de la Sala social del Tribunal Suprem, de 28 de juny de 2021, publicada el 30/06/2021. De manera prioritària, cal assenyalar que l’objecte d’aquell recurs de cassació per a la unificació de doctrina es basa a determinar si el contracte d’interinitat per vacant subscrit per la Junta d’Andalusia amb l’actora ha de ser considerat vàlid (segons al·lega l’Administració) o, per contra, la relació laboral entre les parts ha de ser considerada indefinida no fixa (segons sol·licita la part actora); no es va plantejar al Tribunal la possibilitat de ser declarada fixa, per això no existeix pronunciament sobre aquesta qüestió en aquesta sentència. Per a resoldre sobre si el contracte laboral temporal és vàlid o no, la Sala procedeix a examinar la incidència que hagi de tenir la STJUE de 2 de juny de 2021 (C-726/19), arribant a dues conclusions principals:

– Perquè un contracte temporal sigui considerat vàlid, la durada del mateix haurà de ser la del temps que durin els processos de selecció per a cobrir la vacant segons la normativa legal o convencional específica. I mancant previsió normativa, interpreta que, amb caràcter general, una durada superior a 3 anys (d’acord amb el que es preveu en l’article 70 EBEP) ha de considerar-se injustificadament llarga.

– El còmput del termini no pot veure’s interromput per normes pressupostàries sobre paralització d’ofertes públiques d’ocupació ja que les cobertures de vacants de treballadors/as no impliquen augment pressupostari.
Argumenta el Tribunal Suprem que constitueix obligació per a l’Estat tant l’estabilitat pressupostària i del control de despesa (Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança en la Unió Econòmica i Monetària, de 2 de març de 2012), com l’obligació de prevenir i sancionar la utilització abusiva de la contractació temporal per pari de l’Administració (clàusula 5, apartat 1, de l’Acord marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març de 1999, que figura en l’annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l’Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el Treball de Durada Determinada). Concloent que la justificació de la inactivitat administrativa emparada en l’obligació de l’Estat de mantenir l’estabilitat pressupostària i de control de despesa, ja no resulta tan clara ja que, amb la convocatòria i subsegüent ocupació de places vacants ja cobertes per treballadors interins, la despesa no s’incrementa sinó que seria la mateixa.

Així doncs, quedem a l’espera del que es decideixi en el Congrés el proper dimecres, 21 de juliol de 2021, per a procedir a analitzar el text legislatiu definitiu que desenvolupi l’obligació que emana de la normativa europea de prevenir i sancionar la utilització abusiva de la contractació temporal per part de l’Administració.