L’IMPAGAMENT DEL DIA DE SALARI AL TREBALLADOR QUE ACUDEIX A JUDICI EN DEFENSA DELS SEUS DRETS LABORALS SUPOSA UNA VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS QUE HA DE SER REPARADA.
L’objecte de la present entrada és el comentari de la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb data 20 de desembre de 2019 en un assumpte dirigit pel nostre despatx, en què es condemna l’empresa FERROCARRIL METROPOLITÀ DE BARCELONA (Metro de Barcelona) a abonar a cadascun dels dos treballadors reclamants l’import de 6.251 euros més el salari d’un dia de feina al vulnerar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva —indemnitat— de cadascun d’ells.
La història del cas comença amb una anterior reclamació judicial realitzada pels treballadors per unes quantitats que els devia l’empresa. Com a conseqüència d’aquesta reclamació, es va fer un judici en 2017, al qual van acudir tots dos treballadors.
L’article 100 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social estableix que:
“El empresario vendrá obligado a abonar al demandante que personalmente hubiese comparecido, el importe de los salarios correspondientes al tiempo necesario para la asistencia a los actos de conciliación y juicio y a cualquier comparecencia judicial, así como a la conciliación o mediación previa en su caso, salvo cuando fuera preceptivo otorgar representación conforme al artículo 19 de esta Ley y no fuere requerido de asistencia personal, o cuando se haya declarado que obró de mala fe o con temeridad.”
Malgrat això, l’empresa no va abonar als treballadors l’import del dia de salari corresponent al dia en què van acudir al Jutjat, la qual cosa els va obligar a interposar una nova demanda, on a més de reclamar el salari, aquesta també postulava la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva en el seu vessant protector del dret d’indemnitat i sol·licitava la reparació del mal causat amb la vulneració referida a través de la condemna a l’abonament de 6.251 euros per a cadascun dels treballadors.
En primer lloc, el Jutjat Social núm. 1 de Barcelona va dictar sentència estimant íntegrament la demanda i constatant l’existència de la vulneració del dret fonamental referit, així com la necessitat de la seva reparació. Malgrat la claredat d’aquesta sentència, aquesta va ser recorreguda per l’empresa. Finalment, la sentència del TSJ de Catalunya va confirmar íntegrament la sentència d’instància i va condemnar en costes a l’empresa.
Però, què és el dret fonamental a la indemnitat?
El dret a la indemnitat és una expressió del dret a la tutela judicial efectiva recollit com a dret fonamental a l’article 24.1 de la Constitució i es defineix com a:
“La impossibilitat en l’àmbit de les relacions laborals d’adoptar mesures de represàlia derivades de les actuacions de la feina encaminades a obtenir la tutela dels seus drets, sense que de l’exercici de l’acció judicial o els actes preparatoris previs a aquesta se’n puguin derivar conseqüències perjudicials en l’àmbit de les relacions públiques o privades per a la persona que els protagonitza (entre altres Sentència Tribunal Constitucional 14/1993)”. És a dir, l’empresa no pot castigar un treballador per defensar els seus drets.
En el present cas, resulta òbvia la represàlia de l’empresa castigant els treballadors sense l’abonament del dia de salari del dia de judici al qual van acudir a defensar-se. Resulta important assenyalar que el dret a la indemnitat protegeix el treballador, no només una vegada iniciada la reclamació judicial o administrativa, sinó que també el protegeix de represàlies empresarials davant de queixes o reclamacions extrajudicials o prèvies a l’inici de qualsevol demanda o denúncia davant dels òrgans judicials o administratius corresponents, tal com ha declarat en sentències com la sentència del Tribunal Constitucional 55/2004, perquè en aquests casos el que pretén aquest dret és evitar l’efecte inhibitori del recurs a la via judicial.
