FINALITAT: FER POSSIBLE LA CONCILIACIÓ ENTRE LA VIDA FAMILIAR I LA LABORAL
Amb efectes del dia 8 de març passat, el Govern ha aprovat el RDL 6/2019, que modifica l’art. 34 de l’Estatut dels Treballadors amb la finalitat que la norma sigui un instrument més eficaç en l’intent de fer possible a les persones treballadores la conciliació entre la vida familiar i laboral.
El text anterior feia una sèrie de recomanacions dirigides a facilitar aquest objectiu, però no establia cap norma en la qual es referenciessin drets concrets, ja que això es deixava o bé al marc de la negociació col·lectiva i al que es determinés en els diferents convenis, o bé als acords individuals amb l’empresari.
Per contra, el text actual del citat art. 34 concreta aquest dret en les condicions següents:
- Qualsevol persona treballadora tindrà dret a reclamar l’adaptació de la durada i la distribució de la jornada, inclosa la possibilitat de dur a terme la prestació de serveis des d’un lloc diferent al centre de feina, amb la finalitat de conciliar les obligacions familiars amb les de la feina.
- S’estableix que les mesures d’adaptació interessades hauran de ser proporcionades i raonables, en funció de les necessitats personals i les organitzatives i productives de l’empresa.
- En els casos en els quals les persones treballadores tinguin fills o filles estarà justificat l’exercici d’aquesta pretensió fins que tinguin l’edat de 12 anys. S’ha d’entendre, encara que no se citi expressament, que aquesta condició és aplicable als casos en els quals es justifica l’adaptació de la jornada per a la cura d’aquests fills o filles.
- Els termes per a l’exercici d’aquest dret s’establiran en la negociació col·lectiva, garantint un tracte basat en la igualtat de gèneres.
- En cas que el conveni no prevegi una regulació expressa, l’empresa haurà d’iniciar un procés de negociació amb la persona demandant de l’adaptació de la jornada que no podrà excedir els 30 dies. A la seva finalització, l’empresa haurà de comunicar per escrit la seva decisió, que podrà ser d’acceptació de la proposta, o plantejant una proposta alternativa, o de negativa, i en aquest cas indicant els motius en què es basa.
- Una vegada finalitzat el període d’adaptació de la jornada pactat, o quan ho justifiqui el canvi de circumstàncies, la persona treballadora podrà reclamar recuperar la distribució i durada de la jornada que havia estat realitzant amb anterioritat al canvi.
- En cas que la resposta de l’empresa no suposés acceptar els termes interessats per la persona treballadora, aquesta podrà reclamar en el termini de 20 dies hàbils a explicar des de la comunicació de l’empresa, davant la jurisdicció social sobre la base de l’art. 139 de la Llei R.J.S., que haurà de resoldre la discrepància.
- El procediment té la qualificació d’urgent i contra la Sentència que es dicti no s’hi podrà contemplar cap mena de recurs, tret que s’hagués acumulat una acció de danys i perjudicis. La Sentència haurà de ponderar la motivació invocada per a l’adaptació de la jornada i els motius productius o organitzatius que addueix l’empresa per no acceptar-la o proposar alternatives diferents.
Aquesta nova regulació obre, des del nostre punt de vista, una possibilitat real d’atendre a necessitats de conciliació entre els horaris de feina i les obligacions familiars, sempre que es reivindiqui amb la raonabilitat exigida i tenint en compte que la discrepància entre les dues parts la resoldrà el Jutge del Social, la qual cosa pot donar lloc a una àmplia diversitat de criteris, segons les sensibilitats que motivin la seva decisió, que normalment serà definitiva.
També és necessari tenir en compte que, una vegada més, l’empresa resulta afavorida per la tramitació prevista, ja que des de la sol·licitud a la decisió final que es dicti pel jutjat poden passar com a mínim 3 o 4 mesos, malgrat la tramitació d’urgència que se li assigna. I això és de gran importància perquè la mesura d’adaptació de la jornada no podrà fer-se efectiva més que a partir de la Sentència. Potser el reclamar els possibles danys i perjudicis causats, sempre que es puguin demostrar, pugui servir per pal·liar el perjudici i desincentivar l’empresa respecte a una oposició injustificada.
