Segons decisió del Consell de Ministres celebrat el dia 2 de desembre de 2016, el salari mínim per a l’any 2017 passarà de 655,20 € actuals a 707,60 € mensuals i 2 pagues extres, és a dir, 9.906,40 € anuals. Aquest serà doncs el salari garantit per llei a qualsevol persona que presti serveis com a treballador / a per a una altra persona i en una jornada de 40 hores setmanals.
La decisió d’incrementar el salari mínim per sobre de l’I.P.C., pot aparèixer com una dada positiva. No obstant això cal tenir en compte que algunes prestacions (com és la d’atur, ja no prenen aquest salari com a referència mínima, sinó l’IPREM, (indicador públic de renda a efectes múltiples) que porta temps congelat i que el 2016 aquesta en 532 , 51 €.
D’altra banda és important, per poder fer una valoració ajustada d’aquesta notícia, el tenir en compte els imports del salari mínim en països com Holanda i Bèlgica (1.501,8 €) França (1.457,5 €) i Anglaterra (1.378,8 €), perquè això fa evident el nivell de deteriorament dels drets dels treballadors a Espanya i el desequilibri existent en relació a economies assimilables.
També és molt significatiu que, mentre que fa uns anys el salari mínim era una dada residual i poc utilitzada en el moment de fixar una retribució per la feina, actualment constitueix un punt de referència cada vegada més utilitzat per imposar, al marge de la negociació col·lectiva, el salari en treballs bàsics, treballs a temps parcial i en el sector de serveis. Cada vegada més persones, estan denunciant la precarietat de les feines que s’ofereixen actualment, amb el sistemàtic incompliment d’obligacions que sempre s’havien tingut com a essencials (alta en Seguretat Social, pagament de les pagues extraordinàries i de les hores extres, contractació indefinida, etc.). i això sense que hi hagi una reacció eficaç per part de la Inspecció de Treball. La desregulació de les relacions laborals és una exigència de les patronals i no s’ha posat límit a les seves pretensions. Això aquesta portant a molts treballadors i treballadores a la necessitat de prestar serveis en condicions tan degradades que fan que aquest tipus de treballs ni tan sols serveixi per sortir o no entrar en els índexs de pobresa. Com es comença ja a dir en alguns mitjans de comunicació, hi ha molta gent que treballa per poder ser pobres.
