Anàlisi de la Sentència del Jutjat Social 14 de Barcelona, de 6 de maig de 2021, que aplica la perspectiva de gènere en demanda prestacional

posted in: Reflexions jurídiques, Sentències | 0

La Sentència del Jutjat Social 14 de Barcelona, de 6 de maig de 2021 estima la demanda interposada pel Col·lectiu AiDE en procediment prestacional (ornfandat), aplicant la perspectiva de gènere. Avancem!

La present sentencia, que adjuntem, resol una reclamació a l’INSS peticionant el 72% d’una pensió d’orfandat, causada per la mort de la mare de l’actor, que prèviament ja havia estat reconeguda en el percentatge del 20%.

La petició d’increment del percentatge de la pensió es fonamenta en el regulat en l’art. 233.3 de la LGSS, introduït per la Llei 3/2019, d’1 de març, de millora de la situació d’orfandat de les filles i fills de víctimes de violència de gènere i altres formes de violència contra la dona, que estableix que perquè les pensions d’orfandat siguin incrementades amb el percentatge de pensió de viduïtat de la causant, és necessari que aquests “siguin titulars de la pensió d’orfandat causada per la víctima de violència contra la dona”.

La magistrada valora que la progenitora va patir violència de gènere sobre la base de la testifical practicada que afirma que l’actor, sent menor d’edat, va patir abandonament per part del seu progenitor que va exercir violència sobre la seva progenitora. Així mateix, es basa, per a arribar a l’anterior conclusió, en la prova documental que el Col·lectiu AiDE va aportar consistent en una sol·licitud per part de la seva progenitora a la prefectura Provincial de policia de Barcelona – Servei d’Atenció a la Dona- de l’any 1991, d’informació i assessorament perquè el seu company sentimental no entrés al domicili.

La jutge, valora el context en el qual es produeixen els fets, l’any 1991, en el qual segons refereix expressament, no existien els estàndards actuals de protocol·lització de procediments en matèria de violència sobre la dona. En conseqüència, estima l’anterior document com a prova suficient d’acreditació de la situació de violència contra la dona, segons l’indicat en l’art. 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

En la present resolució judicial veiem clarament l’aplicació de la perspectiva de gènere en la valoració de la prova, en valorar la mateixa sobre la base del diferent context existent en 1991 respecte de l’actual. Així també la magistrada refereix normativa concreta actual sobre violència de gènere. (Llei 3/2019, d’1 de març, de millora de la situació d’orfandat de les filles i fills de víctimes de violència de gènere i altres formes de violència contra la dona; Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere)

D’aquesta forma compleix amb el mandat interposat per les lleis supranacionals i nacionals als diferents agents de l’Estat (art. 5.a de la CEDAW, art. 10 Conveni 190 de la OIT, art. 14 de la Constitució Espanyola, art. 4 de la Llei orgànica d’Igualtat entre homes i dones).

En la nostra opinió, també seria positiu que les jutgesses i jutges, magistrades i magistrats, fessin referència expressa al fet que estan aplicant la perspectiva de gènere en les seves sentències, a fi de normalitzar la utilització de tal metodologia i continuar avançant en matèria d’igualtat entre homes i dones.

Deixa un comentari