Vacances: conceptes percebuts durant sis mesos o més d’entre els onze mesos anteriors al període vacacional

INCLUSIÓ EN LA REMUNERACIÓ DEL LES VACANCES DELS CONCEPTES PERCEBUTS DURANT SIS MESOS O MÉS, D’ENTRE ELS ONZE ANTERIORS AL PERÍODE VACACIONAL

El Comitè d’Empresa dels centres de Catalunya i el Delegat de personal de Madrid de la Televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van interposar, sota la direcció lletrada del Col·lectiu AiDE, una demanda de conflicte col·lectiu davant la Sala Social de l’Audiència Nacional, per mitjà de la qual van sol·licitar que es declarés el dret dels treballadors i les treballadores de l’empresa que els fossin retribuïdes les vacances conforme a la seva remuneració normal o mitjana percebuda en els onze mesos anteriors a l’abonament de la paga del període vacacional.

L’article 7 de la Directiva 2003/88/CE i l’article 40.2 de la Constitució espanyola regulen l’obligatorietat del gaudiment, per part de les persones treballadores, d’un període de vacances anuals retribuïdes. Tanmateix, l’article 7 del Conveni 132 de la OIT estableix que, durant aquest període, la plantilla haurà de percebre, com a mínim, l’import corresponent a la seva retribució normal o mitjana.

La jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que interpreta l’article 7 de la Directiva 2003/88/CE (per totes, la Sentència 2014/191 del 22 de maig) disposa que, mentre durin les vacances anuals, la retribució del treballador o la treballadora s’ha de mantenir, de manera que se la col·loqui en una situació que –des del punt de vista salarial– sigui comparable a la dels períodes de treball, i això s’aconsegueix amb l’abonament de la seva retribució normal o mitjana durant els dies de descans.

Hauran de computar en el càlcul de la retribució del període vacacional el salari base i tots aquells complements que remunerin condicions personals dels treballadors i circumstàncies pròpies de la naturalesa de l’activitat empresarial o del lloc de feina. Per contra, no s’hauran d’incloure aquells conceptes que s’abonin excepcionalment i que remunerin treballs de caràcter extraordinari.

En el cas dels complements atribuïbles a circumstàncies relatives al concret treball realitzat, caldrà analitzar en cada cas si formen part de la remuneració normal de la persona treballadora. Per tal que un concepte salarial pugui ser exclòs de la retribució de les vacances no n’hi ha prou que el concepte compensi una circumstància no habitual en la prestació de serveis, sinó que cal que el propi treball que es remunera també sigui extraordinari.

El 23 de novembre del 2016, l’Audiència Nacional va dictar sentència acordant la inclusió dels següents conceptes en l’anomenada remuneració normal o mitjana, que havia de servir de base pel càlcul de la retribució de les vacances:

  • Complement de nocturnitat (art. 50 del Conveni col·lectiu)
  • Complement de disponibilitat en dies de guàrdia (art. 51 del Conveni col·lectiu)
  • Complement de flexibilitat (art. 55 del Conveni col·lectiu)
  • Complement especial matinal (art. 56 del Conveni col·lectiu)
  • Complement especial per trencament de franges (art. 57 del Conveni col·lectiu)

El Conveni col·lectiu d’aplicació ja preveia la inclusió del sou base i dels complements de caràcter fix en la retribució de les vacances.

El 28 de febrer del 2018, la Sala Social del Tribunal Suprem va resoldre els recursos interposats per ambdues parts, i va acordar:

  • Confirmar la procedència d’incloure com conceptes computables (a banda dels ja previstos en el Conveni col·lectiu) els complements de nocturnitat, disponibilitat en dies de guàrdia, flexibilitat, especial matinal i desplaçaments.
  • Declarar el dret dels treballadors i treballadores que haguessin percebut aquests complements sis o més mesos d’entre els onze precedents (o en la mateixa proporció, si la prestació de serveis fos inferior) a la retribució de les vacances que inclogui la mitjana satisfeta pels conceptes indicats.

Així, l’Alt Tribunal redueix la incorporació dels complements fixats per l’Audiència Nacional, en la remuneració de les vacances, a aquells casos en què els mateixos hagin estat percebuts durant sis mesos o més (dins el període d’onze mesos anteriors a les vacances anuals).

Per tal de valorar la inclusió o no de determinats conceptes en l’anomenada remuneració normal o mitjana, s’analitza l’habitualitat amb què es produeix la circumstància que motiva la seva meritació. Entenem que el nou criteri introduït pel Tribunal Suprem podria no ser compatible amb la doctrina del TJUE, atès que la remuneració d’un determinat concepte pot obeir a circumstàncies ordinàries amb independència de la periodicitat de la seva retribució.

L’esmentada resolució del 28 de febrer del 2018 és ferma.

 

Descarrega la sentència